MESTRE EM TALLARIES LES ALES…?

Autora : Gabriela Hirmas de Chiquie .. És una persona amb Dèficit d’Atenció, és l’autora dels llibres : Fragments de la meva ànima , i El meu Planeta

Mestre no pots imaginar , com m’agradaria simpatitzar-te . Es que no és fàcil lluitar amb la meva hiperactivitat o captar la meva atenció , es que quan em dones una ordre , moltes vegades no la compleixo , com t’agradaria que ho fes, però mestre …em tallaries les ales ?

Mestre si sabessis , que jo tampoc entenc perquè no puc ser igual que els meus companys , igual a aquells amb els que t’agrada parlar , fins a fora de classe, aquests que mires amb orgull , mirades que davant el meu cor no passen desapercebudes , perquè les que em dirigeixes a mi són indiferents .

Si comprenguessis que la meva mala lletra , no és per causar més feina de la que ja tens, doncs tot i que intento que les meves mans responguin , i que amb destresa manegin el llapis , la meva falta de motricitat em limita a només donar-te aquests supòsits gargots , però que per a mi són lletres ….. És per això estimat mestre , que em tallaries les meves ales ?

Mestre es que t’enfada , veure amb la facilitat que comprenc una explicació, quan t’acostes al meu pupitre i amb paciència em parles . Llavors quan penses que ja l’he entès, novament oblido aquell concepte , el qual per tots és  tan senzill . I mestre , em tallaries les ales ? .

Mestre comprenc que no sóc com tots i que tendeixo a fer les coses més difícils que la majoria , però també desitjo volar , fer servir les meves ales , aquelles destreses que sé que les tinc , perquè tots en tenim alguna.

Mestre potser al mirar-me assegut i reclòs , en l’últim seient de l’aula , has mogut el cap amb un pessimisme alarmant , en no comprendre que és el que podré fer en créixer . Així com talles les meves ales , quin mal fa créixer sense ales , quan un veu que tots tenen les seves, per volar i  arribar als seus somnis .

Estimat mestre , si em deixessis les meves ales i em acceptessis com a qualsevol, si ja no em diguessis problema , no t’imagines fins on podria arribar amb aquestes ales.

I t’asseguro , un dia et sentiràs orgullós , perquè diràs … aquest artista , aquest científic , aquest … aquesta bona persona és aquí , perquè vaig ser el tutor que amb la meva dedicació , aquelles ales va fer créixer i madurar .

¿ Benvolgut mestre , encara em tallaries les ales … o seràs el motor que em impulsarà a enlairar-me ?