Classificacions

Classificació fenotípica del TDAH

El manual DSM de l’APA defineix:

  • Subtipus combinat (TDAH-C) quan es compleixen de manera conjunta els criteris per dèficit d’atenció i per hiperactivitat-impulsivitat.
  • Subtipus “amb predomini del dèficit d’atenció” (TDAH-DA).
  • Subtipus” hiperactiu-impulsiu” (TDAH-HI) quan només es compleixen per separat els criteris complets per distrabilidad i per hiperactivitat-impulsivitat respectivament.
  • Sluggish cognitive tempo (subtipus del TDAH-DA) que podria traduir-se com “nens amb intel·ligència mandrosa” o “tempo cognitiu lent”.
  • TDAH associat a trastorn opositora desafiant (subtipus del TDAH-C). Els comportaments disruptius solen ser evidents i constants, amb risc elevat d’abús de substàncies. Es tracta d’un bon predictor del trastorn de la personalitat antisocial de l’adult.
  • TDAH associat a símptomes internalitzants (ansietat) (subtipus del TDAH-C) baixa impulsivitat, més grau de distractibilitat i pitjor rendiment en memòria de treball; sol coexistir una història familiar d’ansietat i de problemes de l’humor.

El traston del TDAH, pot generar problemes d’autoestima, rebuig social dels companys, dificultats en el funcionament social, aïllament i problemes de rendiment escolar.

El procediment idoni  per establir el diagnòstic comprèn:

Valoració psicològica per establir capacitats i limitacions del nen.

Valoració mèdica per descartar o confirmar enfermetats mèdique que puguessin explicar els símptomes que presenta el nen.

Valoració psicopedagògica per valorar lapresència o no de fracás escolar.

El psicòleg i/o el metge especialista també haurà de valorar la presència o no d’altres trastons associats.

Un tractament combinat , correctament pautat i d’instauració precoç pot oferir noves prespetives a la vida del nen i al seu futur.

Actituds com ara “esperem a que maduri”, “només és un nen gandul”,etc poden està restant oportunitas al seu futur.